La cultura d’un país en general i la llengua en particular constitueix l’eix vertebrador dels seus valors cívics i socials. El català -i l’occità en el seu cas- com a llengua pròpia de Catalunya, configura el nostre bé cultural més preuat. Preservar la llengua catalana i ensenyar a estimar-la és un deure que tenim com a societat.
Durant dècades, el creixement de l’ús social de la llengua catalana ha tingut dos pilars fonamentals: l’escola i els mitjans de comunicació, amb TV3 al capdavant, i també la ràdio pública i privada, han contribuït de manera impagable a normalitzar la presència de la llengua. Aquests pilars, però, presenten avui esquerdes importants.
Veiem com el català recula a les escoles i s’arracona en les noves reformes de la llei de l’audiovisual. La constant històrica per minimitzar la presència i la normalització de la llengua catalana per part de l’Estat espanyol ha estat invariable al llarg dels temps. En un moment en què diferents factors socials i polítics posen en risc la seva supervivència, donar-la a conèixer i potenciar el seu ús és una prioritat.
En aquest context des de l’Associació Ciutadana Barcelona 2020 hem volgut generar un espai de debat sobre la situació actual del català i reflexionar sobre aquelles accions que puguin ajudar a revertir-la i tornar a potenciar el seu ús. Amb aquest objectiu el passat 5 de febrer vam dur a terme, acompanyats de la sociolingüista Carme Junyent, actual presidenta de Consell Lingüístic Assessor de l’actual govern i de l’Àlex de la Guia, creador del web desdelsofa.cat, el seminari El català en risc? Reptes i oportunitats,
En aquest espai de reflexió la sociolingüística Carme Junyent ens alerta “El que està passant al català li passa al 95% de les llengües. El 95% de la humanitat parla el 4% de les llengües i fa vint anys el 95% en parlaven el 5%”, però també ens esperona “Si no ens en sortim nosaltres, qui més ho pot fer?”.
Segons Junyent la desaparició d’una llengua ve marcada per diferents fases. En una primera fase la societat es fa bilingüe i “el bilingüisme porta a la substitució”. Una possible acció doncs seria potenciar la diversitat lingüística, no només com una eina d’enriquiment lingüístic i de reconeixement de la diversitat d’aquells que viuen a Catalunya, sinó també com una estratègia de preservació de la nostra llengua.
En una segona fase s’interromp la transmissió intergeneracional. Quan passa això el 50% de les llengües desapareixen aviat. I finalment s’entraria en una tercera fase on la llengua mor. Però quan passa això –ens explica- les causes mai són lingüistes “sovint trobem una alteració de la relació entre la llengua i el territori”.
En quina fase en trobem? En aquest sentit, ens remarca una dada, “dels usos lingüístics entre el 2003 i el 2013 a Catalunya han desaparegut 2036 parlants del català”. Sembla doncs que l’augment del bilingüisme comença a tenir efectes.
Aquest document que ara presentem vol ser una síntesi de les conclusions obtingudes en els tres àmbits de reflexió d’aquest seminari: l’educatiu, el cultural i el de les xarxes de comunicació i plataformes digitals.
Amb aquesta acció volem impulsar el debat ideològic i seguir contribuint en la defensa i la promoció del català i la cultura catalana, arribant als diferents agents i líders socials, polítics econòmics i culturals del País.
El català en risc? Reptes i oportunitats