Institut Juliana Morell

Les finalitats de l’Institut Juliana Morell són l’impuls del debat ideològic i polític, així com l’elaboració de propostes concretes en l’àmbit dels continguts ideològics i de l’acció política, sempre des de la perspectiva conjunta del sobiranisme i del centrisme

 

 

Què fem

L’Associació du a terme activitats relacionades amb la recerca sociopolítica, cursos de formació, col·loquis, debats, seminaris, elaboració de documents o materials amb reflexions i propostes, així com qualsevol altra de naturalesa similar que sigui adient per a l’acompliment de les finalitats esmentades.

L’Associació Juliana Morell elabora i executa propostes de formació adreçades a:
• Membres de l’Associació Juliana Morell.
• Membres d’altres formacions polítiques.
• Entitats civils.

 

Juliana Morell

Juliana Morell (Barcelona, 16 de febrer de 1594 – Avinyó, 26 de juny de 1653), fou una priora dominica teòloga, traductora i escriptora.

Als disset anys parlava i llegia catorze idiomes. Va rebre formació musical en orgue i arpa. Estudià les matèries universitàries habituals, complementades amb dret civil i canònic, matemàtiques, metafísica, astronomia i física en general. En 1608 es doctorà en dialèctica i ètica amb l’obra Oració recitada davant Pau V, que es diu així tot i que ell no hi fos pressent.

Va ingressar en un convent, on va dedicar-se a escriure Exercices spirituelles sur l’eternité, L’Histoire du retablissement et de la reforme de son monastere de Sainte Praxede, biografies i poemes.

Biografia
Va néixer al barri del Raval de Barcelona, concretament al carrer de la Cendra. El seu pare, el banquer Joan Antoni Morell, en una carta escrita l’any 1613, explica com va posar en pràctica el paradigma humanista de l’educació de la dona com a mitjà per assolir «la plena virtut». Des dels quatre anys d’edat dedicava a estudiar vuit hores diàries, tots els dies de la setmana. Amb set anys parlava i escrivia en català, llatí, grec i hebreu. Als dotze anys, també dominava el castellà i el francès,[3] i havia estudiat filosofia, teologia, arts i dret, matèries en les quals excel·lí fins al punt de ser capaç de defensar públicament conclusions en filosofia a Lió.

L’any 1602 la seva família es va haver de traslladar a Lió on, segons els cànons de formació universitària de l’època va seguir una formació universal, incloent els clàssics, retòrica, dialèctica i filosofia moral. Va afegir dret civil i canònic, matemàtiques, metafísica, astronomia i física.

Als tretze anys, va sentir la crida a la vida religiosa. De Lió es traslladà a Avinyó. Va interessar-se pel convent de les dominiques de Santa Pràxedes, a Avinyó, perquè considerava que lluny de la terra i dels familiars podria gaudir de més tranquil·litat espiritual, on va ingressar el 15 de setembre del mateix any, quan en tenia catorze. Amb aquesta edat, al palau pontifici d’Avinyó, va defensar la seva tesi doctoral en dialèctica i ètica, amb l’obra Oració recitada davant Pau V.

Al convent, va ser priora tres vegades. Hi va traduir del llatí i Traité de la vie spirituelle par S.Vincent Ferrier i La regle de S. Augustin, amb anotacions i comentaris personals; a més, va escriure: Exercices spirituelles sur l’eternité, i L’Histoire du retablissement et de la reforme de son monastere de Sainte Praxede, amb algunes biografies de monges. També va escriure poesia en llatí i en francès, que no s’ha conservat.